UNA TEMPESTA ANOMENADA CRISI

En un temps no molt llunyà, un espanyol, un francès i un alemany prenien el sol en una platja anomenada Europa.

De cop i volta, van escoltar els comentaris d´uns veïns que arribaven de una població veïna, i que alertaven de que una enorme tempesta  estava provocant problemes greus a la seva població.

El alemà, no molt convençut, va guardar la crema de bronzejat a la motxilla. No així el francès i l´espanyol, que es van posar mes crema i van continuar prenent el sol.

Una estona després, el cel es va posar núvol, amb símptomes ja evidents de que el risc de que hi arrives la tempesta era real. El alemany va recogir les seves pertinences i es disposava a marxar, el francès va guardar la crema de bronzejat, a mig acabar, a la motxilla, i l´espanyol es va estendre crema de bronzejat, indiferent a les incidències climàtiques que, ara sí, clarament es podien pronosticar.

Passat una estona, van començar els primers rampells. El alemany ja es trobava a mig camí de casa, i el francès va decidir que era hora de marxar, i l´espanyol va continuar tombat, gastant les últimes gotes de la crema de bronzejat que li quedaven.

Finalment, va començar a ploure, però no una pluja qualsevol, sinó la pluja mes intensa que cap veí del poble pogués haver patit mai.

Al alemany la pluja li va agafar arribant a casa, encara que va ser prou per que agafes un petit refredat que li duraria dos o tres dies. Després, quan tornés el bon temps podria tornar a la platja,, i a més conservava quasi be el pot de crema sencer.

Al francès la pluja li va agafar a mig camí, circumstancia per la qual va patir un refredat mes fort, que li deixaria al llit una setmana fàcilment. Després podria tornar a la platja, i a més li quedava mig pot de crema.

L´espanyol, com hem vist, a malgastat tota la crema sota un dia núvol, i a mes, la pluja li a agafat a la platja. La conseqüència es que agafarà una afecció que li portarà directament a la UCI de l´hospital mes proper.

A un llit de l´hospital, l´espanyol lamenta la seva mala sort, i no es deixa de repetir a si mateix que no te cap culpa de que hagués plogut tan intensament. Peró aquest espanyol, Zapatero de professió, està obviant que la seva responsabilitat, o millor dit, irresponsabilitat no es la tempesta, si no l´actitud que ha adoptat davant els sintomes que presagiaven la tempesta.

EN FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA I EL DRET A DECIDIR

En els darrers anys, s´ha parlat i molt del dret a decidir dels catalans, i de si es possible assolir la independència. Aquest debat ha guanyat actualitat amb una moció del nou partit polític de Joan Laporta, que ja es el seu antic partit polític, i  que va defensar Uriel Bertran, diputat d´ERC l´anterior legislatura i actual diputat del partit de Laporta, perdó, de l´antic partit de Laporta. Buf, quin lio. El cas es que aquestos senyors s´acullen al exercici democràtic per poder decidir, oblidant-se, segurament de forma voluntària, qüestions molt importants.

En tot estat de dret existeix una llei fonamental o carta magna, que en el nostre cas es la Constitució espanyola, votada per els ciutadans i que estableix la columna vertebral de l´Estat, com son els drets i deures fonamentals, model d´estat, la seva organització, organització del poder judicial, i fins i tot contempla el procés a seguir en una suposada reforma de la mateixa constitució.

Es un deure de tots els representants dels poder públics respectar i preservar els preceptes d´aquesta Llei fonamental i legislar d´acord amb els mateixos. Per descomptat que son legítimes les posicions polítiques en favor de reformar aspectes de la Constitució, però sempre  segons els procediments establerts. Així doncs, de la mateixa forma que el govern autonòmic no tolerarà el que una corporació local legisli sobre matèries que son de competència exclusiva de la Generalitat, la Generalitat ha de ser conseqüent i respectar les competències de titularitat estatal.

Arribats a aquest punt, vull expressar que jo estic d´acord a que es reconegui la INDEPENDENCIA i el dret a decidir DE LES PERSONES, i per reconèixer aquest dret no cal deixar de ser espanyols, ni reformar la constitució.

Crec que ess necessari que es reconegui el dret a decidir:

En matèria de sanitat, la lliure elecció de centre i metge, tal com ho hem expressat des del Partit Popular en infinitat d´ocasions.

El dret a decidir dels pares el centre educatiu que volen per als seus fills, el tipus d´educació moral i la llengua vehicular.

Poder decidir si vull iniciar una activitat econòmica, sense tantes regulacions, burocràcia i impediments, per gaudir d´independència a l´hora de prendre una decisió arriscada i valenta.

El dret a poder decidir quin lloc de treball es el mes adient per a la meva formació i les meves aspiracions, i per assolir aquest dret s´ha de crear ocupació.

El dret a decidir de les dones si volen formar part del mercat laboral, i per això torna a ser necessari crear ocupació.

Eliminar barreres arquitectòniques per donar independència a discapacitats físics, i que puguin gaudir del dret a decidir en cada moment a on volen dirigir-se sense tenir problemes d´accessibilitat.

Aquestes son les meves propostes en favor de la independència de LES PERSONES, i el dret a decidir sobre els seus DRETS INDIVIDUALS.

Turisme; ocupació i creixement económic per Vilanova i la Geltrú

En temps de crisi, de falta de llocs de treball i d’estancament de l’economia,és necessari i imprescindible fer un diagnòstic des de les administracions, per esbrinar que s’està fent malament, que elements si funcionen, i que accions s’han de desenvolupar per donar una sortida a la situació.

És evident que cada administració té les seves pròpies limitacions, però és molt important establir objectius que siguin viables i que puguin reactivar l’economia i la creació d’ocupació.

Per a això, el diagnòstic s’ha d’obtenir sobre l’anàlisi dels àmbits d’actuació en el qual s’ha d’actuar i els seus elements de major valor.

Vilanova i la Geltrú és una ciutat de mes de 65.000 habitants, d’una extensió al voltant de 34 quilòmetres quadrats, amb un clima agradable i una situació envejable, a mig camí entre Barcelona i Tarragona i amb mar.

Heus aquí un principal actiu, sol i platja, una cosa que ni els alemanys poden fabricar ni els xinesos poden copiar. O es té o no es té. i nosaltres ho tenim.

Un altre principal actiu són les festes i tradicions pròpies, a destacar el Carnestoltes, i la Festa Major, amb tots els seus balls populars i altres.

A tot això cal sumar-li els museus i una història plegada de personatges il·lustres del món de la literatura, la pintura, la dansa, etc…, que han deixat el seu llegat.

Sempre he cregut que la iniciativa privada és positiva per al desenvolupament de la societat, ja que l’ésser humà és competitiu per naturalesa, i tendeix sempre a superar-se amb ajuda dels mitjans dels quals disposa. Això és la base del veritable progrés.

Aquesta qüestió, extrapolada al món empresarial, ens mostra que hi ha persones disposades a arriscar i a convertir en realitat un projecte en el qual creuen, i aquestes persones compleixen la importantíssima funció social de crear riquesa i ocupació.

Vilanova i la Geltrú, tenint en compte les seves particularitats, sembla ser una ciutat amb unes aptituds envejables per al foment del sector turístic de qualitat.

Si la ciutat té qualitats, no és menys cert que també comptem amb empresaris de capacitat professional contrastada, que estan disposats a iniciar projectes encaminats a aprofitar aquestes qualitats de les quals parlem.

Com deia abans, les administracions han de fer un bon diagnòstic de la situació i dur a terme mesures que inverteixin la tendència decreixent actual.

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú mai ha dut a terme mesures per aprofitar les possibilitats de la ciutat en el sector turístic, i de vegades aquestes mesures haguessin estat simplement deixar fer.

El resultat, com tots sabem, és la nul·la política de creació d’ocupació, i a més, gran part dels afortunats que si treballen ho fan fora de la ciutat, moltes vegades en ciutats i pobles amb un potencial a priori molt mes inferior al nostre.

Crec fermament que hem d’aprofitar la conjuntura per replantejar-nos la política econòmica i de promoció de la ciutat i prestar mes atenció al sector turístic, recolzant iniciatives privades com la creació de mes places hoteleres, la coordinació entre els professionals per a la creació de paquets turístics, i el desenvolupament de projectes com Vilanova Estació Nàutica. Coordinar polítiques per donar a conèixer la nostra cultura, tradicions i festes, donar sortida a noves idees i projectes, i en definitiva, ser mes ambiciosos.

En tots aquests anys els governs municipals no han aprofitat aquest ventall de possibilitats. Bé. Doncs nosaltres, el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú estem disposats a fer-ho, perquè creiem en això, creiem en les possibilitats de la nostra ciutat, i creiem que Vilanova i la Geltrú així ho mereix.

I tu que penses?

CENTRES EDUCATIUS: Del sistema de zonificació a la necessitat de millores

En aquestes dates, com ja es habitual any rere any, els centres educatius de primaria enceten les jornades de portes obertes destinades a que els pares i mares dels infants que han de començar a anar a l´escola els puguin conèixer a fons.

Els pares i mares, per la seva banda, han de valorar quin centre compleix millor les seves expectatives, depenent de les seves necessitats. O no

En la societat actual, molts son els pares i mares que per motius laborals o altres qüestions diverses, passen el dia lluny del seu domicili. Això te com a conseqüència que moltes vegades les seves circumstancies els hi facin molt difícil portar als fills a una de les escoles que els hi correspon segons la zonificació escolar. A més, crec que un pare o mare haurien de poder optar a una plaça a un centre encara que no sigui de la seva zona si aquest centre es el que mes confiança els hi desperta.

Es per això, que el Partit Popular de Catalunya portàvem, al programa electoral de les autonòmiques, l´eliminació del sistema de zonificació, per convertir Catalunya en una única zona educativa.

A l´ hora de sol·licitar centre educatiu, els pares i mares es troben amb una altra limitació, aquesta mes greu… les barreres arquitectòniques.

Malauradament, no tots els infants es troben en les mateixes circumstancies, i alguns hi poden tenir dificultats a l´hora de pujar escales, etc…  per altres, senzillament els hi es impossible.

Crec seriosament que aquesta limitació no s´ha de donar en una població europea en el segle XXI, i es una carència de primera magnitud. Una carència que s´ha d´ esmenar de forma urgent. Peró aquí no acaba el problema.

A Catalunya, en aquestos darrers anys, no hem vist retallades pressupostaries en informes ni en creacions d´ambaixades, però si  hem patit retallades en recursos humans imprescindibles en el tema que ens ocupa, concretament, en personal destinat a infants amb necessitat d´atenció especial.

Aquest personal, com el seu nom indica, es dedica exclusivament als infants que tenen necessitat d´atenció especifica, i com tothom pot comprendre es tracta d´un aspecte prioritari que no es pot ignorar de cap manera.

Es per tot això que cal replantejar-se moltes qüestions del sistema educatiu i  el seu funcionament,algunes que depenen de l´administració autonòmica, però altres, com les barreres arquitectòniques, que depenen única i exclusivament de l´administració local.